CARTA de DESITJOS
CARTA DE DESEOS
CLICA EN EDITAR Y ESCRIBE



Aquest espai respecta totes les opinions però eliminarà qualsevol opinió que no hagi estat signada pel seu autor. No s'admetran desqualificacions ni manques de respecte. Agraïriem als destralers digitals que s'abstinguin d'esborrar el contingut (cosa que ja ha passat) perquè no ens cansarem de restituir-ne el contingut. Gràcies.






David de las Heras

2/06/2009 Reflexions a l'aire Lliure:

Denoto en el debat, un xic potser enfadats de la forma en que ho ha fet el departament d'educació. Potser no ens han demanat la nostra opinió i alguns de nosaltres és normal que estem molestos. Combrego amb tot el que ha dit el Boris i l'Anna Perez. Però en cap cas com diu ens hem de conformar.
Em pregunto si seran realment llibres digitals? Perquè si els llibres digitals són iguals que els convencional, crec que ho hem de denunciar clarament. Realment si ens fixem és un art crear llibres digitals, perquè ens ha de permetre llegir el que realment volem llegir. I no ens volem conformar amb una lectura lineal com ens proposen els llibres. Estem preparats per aquests canvis? Jo crec que sí, només hem de creure, i crec fermanent, que potser serà la forma que nosaltres els profesionals de l'educació comencem a compartir les nostres tasques que fem el dia a dia. Crec que encara no ho fem prou. No tingueu por. Anims!!! és una cosa que està aquí i no la podem canviar, per tant intentem que sigui profitosa pels nostres alumnes. Ja sé que ens compliquen algú la vida. Però és hora de fer aquest canvi.
Atentament
David de las Heras
david24@uoc.edu

Parlant amb l'Anna, Carme i Núria a través d'Skype

Podcast: per una escola 2.0

http://pilara.podcast.es/episodio.php?usuario=pilara&id=6678

Pilar Soro
17/05/2009



Projecte didàctic


25/5/09. Victòria OLIU. IES LA BISBAL.
On són totes les activitats web (1 o 2, tan se val) creades per tants docents il·lusionats (o il·lusos?) durant els darrers anys? No valen per res? era massa car organitzar-les per matèries i empaquetar-les en cursos Moodle dintre d’àgora? I els cursos Moodle ja creats? No són transferibles a la resta dels docents? Hem d’anar multiplicant plataformes? És així com sumem esforços per fer entrar les escoles (i el professorat) a l’era digital? Qui assessora al Departament d’educació en aquests temes?
No tinc paraules per expressar tot el que sento en veure tants disbarats.
Victòria Oliu
IES la Bisbal


16/5/09. JORDI ADELL: No se si jo deuria opinar :-) , però... tinc un dubte: hi ha propostes didàctiques en el projecte 1.1?

16/5/09 CARME BARBA: Bona pregunta Jordi! , nosaltres no les hi sabem veure , però a l'apartat de preguntes i respostes del projecte hi he trobat aquesta informació. T' ajuda a aclarir el teu dubte?

= ==Sobre quins temes es farà la formació del professorat?==


=
Es donarà formació sobre l’operativa del llibre digital que el centre hagi escollit per impartir el mínim del 60% de les matèries als alumnes dels cursos seleccionats per a participar en el pilot.
La formació tindrà tres aspectes:
  • L’operatiu sobre com manipular els elements del sistema: ordinador de la classe, la pissarra digital interactiva, etc. i serà principalment seguint el sistema “aprendre fent”.
  • El de metodologia pedagògica: suggeriments generals sobre com enfocar les classes quan es fan servir els recursos digitals del projecte.
  • L’operatiu també sobre com fer el seguiment dels alumnes, preparar las avaluacions etc.
  • En l'experiència de l’editorial que hem agafat com a referència, unes 4 hores són suficients per a cobrir l’objectiu de donar autonomia al docent per a fer les classes.
    Està previst posar a disposició dels docents un servei d’atenció telefònica per a respondre els dubtes o atendre els suggeriments que es puguin generar al llarg del curs.





Mestres empoderats


15/5/09. De nosaltres depèn. MANEL Una altra cosa és la professionalitat dels docents. Hi ha diferents nivells, com a totes les feines, però aquesta opció que s'ha pres suposa una desqualificació general a tot temps porto sommiant amb nanos amb portàtils. Ara podem optar per continuar "aborregant-nos" amb aquesta mena de llibres de text, que és la mateixa en un format diferent; o bé continuar lluitant digital-text. A mi no me serveixen per una autèntica renovació pedagògica que, curiosament, està en la línia de les noves lleis d'ordenació educativa. De nosaltres depèn! qui si no tria res. Jo ja me faig els "llibres de text"? *els llibres de text actuals: 5 empreses tenen el 75% del mercat, de llibres de text digital, de moment n'hi ha una amb força (digital text) meus propis materials digitals, i converses amb les de sempre. No sols imposen un material, passant de la metodologia cooperativa, no sols usen Microsoft, no sols passen dels professors, és que ni pensen en tot el mercat editorial, privilegiant l'oligopoli que porta a que tots els llibres siguin gairebé idèntics*


Reconèixer els mestres. JOSEP MARIA SARDÀ. I potser ja esta bé de considerar, com es fa últimament, que els professors treballem poc, ans el contrari, crec que hi ha molt docents que dediquen molt més hores, de les famoses 37'5 hores d'un funcionari a la seva tasca, i no esta reconegut enlloc.

Una mica de realitat


14/5/09. El paper del professorat. BORIS MIR.
Benvolguts companys, el projecte del Departament és un projecte voluntari . Estarà ben encaminat o mal encaminat, serà una bestiesa o una genialitat però s'hi apunten els centres que volen i ho decideixen els docents . Normalment prenent decisions entre l'equip directiu i els claustres. Molts centres que conec estan en aquest procés de decisió i de votació. Ningú no ha impedit mai que els propis centres fessin projectes semblants pel seu compte sense llibres de text digital associats. De fet, alguns centres ho han implementat. Perquè no ho proposeu en els vostres centres? Al marge de les dificultats de comprar els portàtils per part de les famílies i els aspectes tècnics que ja s'han comentat, la gran barrera és el professorat. Senzillament, no li interessa aquesta opció. La majoria del professorat utilitza el llibre de text convencional, amb més o menys exclusivitat i ja li està bé . La realitat és dura com una pedra.
Trobo molt encomiable el manifest, però honestament crec que no té en compte la situació real de l'educació i de la cultura docent del nostre país . A mi, personalment, no m'agrada gens, però no imagino cap canvi possible sense partir d'aquesta realitat, d'acceptar-la (sí, acceptar-la però no conformar-se) i, xarxa pot trobar-ne a partir d'aquí, fer canvis possibles cap a un horitzó que compartim. Ho sento, però em sembla que els plantejaments generals confonen el punt de partida amb el punt d'arribada: comparteixo els vostres somnis, però les vostres estratègies i propostes per a implementar-los són inviables i només aconseguiran consolidar la imatge "de gals irreductibles" o de "dèspotes il·lustrats". Ens quedarem sols i no aconseguirem canviar res de veritat . Em sap greu escriure tot això, però és el sentir que tinc. Una abraçada i sursum corda !

15/5/09 Guida AL·LÈS . Boris, no he vist que a altres territoris tenguin un debat tan interessant, així que gràcies per participar. Si ho he entès bé, dius que no t'imagines cap canvi sense partir de la realitat ( una part dels mestres prefereix seguir llibre de text ), que aquesta realitat no t´agrada, i comparteixes els nostres somnis (això està bé!!!! tenim un punt de partida comú!!!) però no les estratègies i propostes (inviables, plantejaments generals, gals irreductibles, dèspotes il·lustrats) .
D'acord, doncs, parlem de somnis, estratègies i realitat?.
  • Hi ha tres tipus d'estratègies, segons Habermas, les que parteixen de la realitat (visió empírica, sol ser de dretes, les coses són com són), les que parteixen de somnis (visió crítica, la realitat es pot transformar amb el diàleg i l'acció), i les escèptiques (la realitat és una construcció personal, per tant passem de tot). Estratègia 1: creure en els somnis.
  • El projecte segueix una estratègia empírica, parteix de la realitat i arracona el somni (que no és tan somni perquè molts mestres ja empren metodologies 2.0 i perquè el mateix departament el demana amb les competències). Com seria una estratègia lligada al somni o a les competències ? Mira què senzill i concret, simplement permetria que els mestres poguessin accedir als ordinadors sense lligar-se al llibre digital (veure Manifest). Estratègia 2: aplicar legislació en competències bàsiques.
  • Que seguim els consells de l' Informe McKinsey sobre com tenir un bon sistema educatiu. Són concrets, pràctics, gens generals. Bàsicament estan centrats en COM S'EMPREN ELS DINERS: en formació docent (metodologies competencials, ús de bancs de recursos oberts...) Quina part del pressupost es destinarà a pagar llicències i quina a formació? cabaços. Per què no ho sabem? Estratègia 3: destinar més diners a formació.

Seria fantàstic que contestessis. Sursum corda, que té dos significats: Amunt els cors i gent creguda i això de poc seny . Supòs que ho deies en vincular el primer, perquè la segona és irrespectuosa i talla el diàleg: Sursum corda, amunt els cors!.

16/5/09. BORIS MIR. Benvolguda, et contesto per donar-te les gràcies pels teus comentaris. Cordialment, Boris.




Formació docent


16/5/09. Alberto ARMADA. Llega el momento de opinar sobre la imprescindible formación del profesorado, no sólo en TIC sino en una nueva metodología que permita centrar de una vez por todas las educación en el alumnado, en sus propias experiencias de aprendizaje compartido y colaborativo, en su formación permanente para la vida dentro de una sociedad mucho más avanzada que aquella ya pasada hacia la que la educación actual parece dirigirles, con lo que les está abocando a un seguro fracaso.

RAMÓN TORNÉ. Zapatero no apuesta por los docentes, los alumnos o los ciudadanos, apuesta por el negocio. Es un plan para mantener y/o aumentar los beneficios de varios sectores de la industria y el comercio (norteamericanos y españoles, naturalmente), a mi modo de ver ignorando lo más básico acerca de las nuevas tecnologías y la pedagogía. No es un plan para cambiar nada de lo que ocurre dentro de las aulas (¿dónde está la formación del profesorado, por ejemplo?). Los docentes no pintamos nada en esta historia.

JOSEP M. SARDÀ. TECNOCAT. Coses que trobo a faltar: El suport al professorat, amb reduccions, complements, ... que faciliti l'adaptació al nou sistema. Un pla de formació detallat, de que es pretén implantar. Un pla de suport a la gestió de la infraestructura en el centre. Qui s'encarregarà de configurar els 600 ordinadors de un centre? Qui sabrà gestionar les diferents ADSL que faran falta en un centre? Una dotació específica per el professorat de material informàtic. Varietat d'editorials per trial el material, sembla que el que ofereixen és el de digital text. http://www.digital-text.com/ index.php (Qui hi ha darrera??). El dia que no hi hagi corrent o internet, que farem?



Formació a les famílies

15/5/09. Imma PALAHÍ. Què passarà si les criatures tenen ordinadors però no tenen Internet a casa? Com faran els deures? Donar una bona formació a mestres i també a les famílies.

Banc d'O.A.

BANC D´OBJECTES D'APRENENTATGE

15/5/09. Imma PALAHÍ. Hi ha molta gent que genera els seus propis materials i que si el Departament les motivés econòmicament i/o amb disposició de temps sentirien la seva feina reconeguda. Durant molts anys l'educació ha quedat a la deriva de la bona voluntat de quatre. Si volem apropar l'educació a la realitat del centre hem de crear materials de "camp", és a dir, allà on es genera una realitat concreta, donar una bona resposta o una bona pràctica.

ANNA PÉREZ . Hi ha una llarga experiència de professionals de l'ensenyament i experts que elaboren diversos materials.... el projecte 1:1 es podria basar en aquesta experiència i no en un sol llibre digital. Resposta de Xavier Kirchner, responsable del projecte 1:1 a Catalunya : El que es comenci plà amb una primera fase com aquesta no vol dir que pensem que tot el que s’ha fet fins ara s’ha de llençar ni molt menys! En un futur no gaire llunyà desapareixeran els llibres de text tal com els entenem ara i hi haurà plataformes que facilitaran l’accés a objectes intel·ligents d’aprenentatge, múltiples objectes enfocats a un mateix objectiu a fi d’atendre la diversitat de capacitats i d’estratègies d’aprenentatge dels alumnes, amb itineraris enllaçant objectes d’aprenentatge diversos per a cobrir un currículum que seran recomanats per “prescriptors” que en suggeriran de diferents per a les diferents metodologies dels centres o dels docents, ... estem pensant que molts d’aquests objectes d’aprenentatge existeixen ja i les persones capaces de dissenyar itineraris, també. No s’ha de llençar res que tingui valor, evidentment. Per a arribar a aquest futur caldrà revisar i avaluar el que hi ha, encapsular-ho en un format estàndard, etc. La plataforma de gestió ha de portar un control de qui utilitza què i quins resultats n’obté, i funcionar com un ecosistema on “sobrevisquin i creixin” (és a dir, estiguin clarament identificats i els autors rebin la seva compensació), els objectes que donin uns millors resultats, siguin de l’autor o origen que siguin. (Properament descriurem en detall aquest model en una estrada específica). Aquest futur però, no és encara el nostre present. En la situació en la que estem avui cal avançar en dos direccions: posar en marxa un present en el que tothom tingui possibilitat de començar, i accelerar l’evolució cap al futur. Les dues coses no solament no són contradictòries sinó que la primera ajuda a la segona.

Més enllà dels llibres


24/5/09. Àngels PRAT PLA. No estic d'acord amb generalitzar els llibres de text digitals a les aules. Com es diu en el manifest, els llibres no són una metodologia, sinó un instrument al servei del grup, mestres i alumnes, que moltes vegades més aviat ha entorpit els avanços que no afavorit.
Estic molt d'acord amb el manifest. M'hi adhereixo.

13/5/09 . Angel ROMERA. Sin ánimo de ofender:
Un diplomado de la ESO medita tristemente sobre el saber aprendido
Me joroba la paz de estos desiertos con tantos y pesados libros juntos;
me mata dar la vida a los difuntos y husmear en el polvo de los muertos.
Sólo si no hay remedio están abiertos pues no sirven de nada a mis asuntos;
aburrimiento y lata son los contrapuntos con que apenas quedamos hoy despiertos.
Grandes coñazos que la muerte ausenta para fastidiar más, cual vengadora,
nos devuelve traidora y ruin la imprenta.
Con los libros se alarga más la hora ya que la tele y el fútbol más nos cuenta,

8/5/09. JOAN SENTÍS. Ni libros de texto ni ordenador para cada alumno en el aula . Que los ordenadores ya los tienen en casa. Trabajo sin libro de texto desde hace tiempo, y con proyector, ordenador y conexión a internet desde hace tres años. No vamos al aula de informática porque no me atrevo con 28, pero con la ayuda de videotutoriales nos apañamos. Es una vergüenza (una más) que adjudiquen a dedo un presupuesto de esta magnitud, aunque lo peor no es la pasta que se van a gastar, sino que van en la dirección contraria a la que deberían (incluso contraria a sus leyes!).

BOULESIS. Decir que falta formación profesorado y que su preparación para el mundo digital es “prehistórica” es tan falso como afirmar que la preparación de la “industria del libro” es mucho mayor. Este tipo de descalificaciones me reafirman en la idea de dejar de utilizar materiales de las editoriales lo antes posible : se trata de un negocio que vende aquello que cualquier profesor es capaz de hacer . La enseñanza 2.0 no debería plantearse como negocio, sino como oportunidad de cambio de valores respecto al conocimiento : cualquiera que lleve un tiempo por estos lares sabe de prácticas comunes como el compartir materiales y recursos.

JOSEP MARIA SARDÀ. TECNOCAT. La idea dels llibres digitals, doncs bé, algun dia haurem de començar. He llegit comentaris, i hauríem de matitzar alguna cosa, diria jo. Si volem fer servir altres materials editats per nosaltres, companys, ... com a llibres de text em sembla que enlloc posa que estigui prohibit. afegiria que l'administració estaria la mar de contenta, ja que a sobre s'estalviara pagar la llicència corresponent.

GUIDA AL·LÈS: Un fet desmenteix l'afirmació (Josep Maria Sardà) segons la qual l'administració estaria la mar de contenta de que empréssim materials editats per nosaltres . Els centres que s´apunten al Pla (que enguany seran 200), hauran d'impatir DE FORMA OBLIGATÒRIA un 60% de les matèries (és a dir 5 matèries per curs) amb LLIBRES DIGITALS (de DIGITAL TEXT, que és l´única editorial que en té). Per què no aprofitar, com diu l´ANNA PÉREZ, els materials ja elaborats pels mestres?.

JOSEP MARIA SARDÀ . TECNOCAT. Hola Guida, potser tens raó que d'entrada ara nomes hi ha Digital text, però estic convençut de que d'aqui a que es tanqui el projecte altres editorials tindran alguna cosa, o com a mínim això espero. De totes maneres igual que a molta gent lligar-se a una sola editorial no em fa cap gràcia.

GUIDA AL·LÈS , És possible que sí que SANTILLANA en tengui prest (a la wiki del departament en parlen), però el que no s´entén és que des de l'Administració fomenti l´ús del llibre de text com A CENTRE de l´acció educativa, fet que no ajudarà a assolir les competències docents. Les competències seran una pura formalitat.

ZDP

RAMON BARLAM. El plantejament que en la proposta de projecte es fa de la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper), és esbiaixada i demostra un poc coneixement de la realitat que es viu a les escoles. En el pla de ZP s'ha arribat a dir que el món educatiu no estava prou preparat per assumir el canvi 'metodològic' i que el sector editorial i les empreses del sector sí (?). El problema és que la ZDP de les empreses del sector i de les editorials, malgrat la disfressa, té un component exclusivament econòmic i per als experts (vegeu la secció 'enllaços') és exclusivament pedagògic. El llibre de text, ja sigui en el seu format analògic com digital, és incompatible amb l'Escola 2.0 . Existeix, per tant, un problema d'entrada i que és el de la direcció en la que s'ha d'avançar. L'altra qüestió, relacionada amb la ZDP, és que aquesta zona és tan petita que pràcticament no existeix. Tots sabem que per tal que segons les teories constructivistes es produeixi un desenvolupament cal treballar en la creació d'un entorn favorable, posant 'bastides' ( Scaffolds , en diria Bernie Dodge) per afavorir que els ensenyants progressin adequadamen t cap a l'escola 2.0. Mentre es desenvolupa el Pla, milers d'ensenyants estaran realitzant unes oposicions on únicament es tenen en compte els coneixements relacionats amb continguts , es valora poc o gens la didàctica/metodologia i en la majoria dels casos es 'suggerirà' que si es volen emprar mitjans digitals els haurà de proporcionar l'opositor i que això anirà en detriment del temps de que disposa. Al mateix temps que es desenvoluparà el Pla, alguns alumnes començaran o acabaran els seus estudis de magisteri sense que en alguns casos se'ls hagi explicat res sobre webquest, caceres del tresor, intel·ligències múltiples, etc . I al setembre arribaran als centres i es trobaran amb unes connexions tercermundistes (les instal·lacions del projecte Heura van més malament que una escopeta de fira) que impedeixen desenvolupar qualsevol activitat en xarxa amb un mínim de garanties. Això per no parlar dels amples de banda (que no han funcionat mai si el centre no s'ha preocupat pel seu compte contractant segones línies). O es trobaran amb un sistema d'incentius professional decimonònic (càtedres) que no és precisament el paradigma de l'impuls de la innovació ( Santa Rita, Rita, Rita... ). I és que, pel que sembla, no s'ha previst eliminar o reciclar aquest sistema. Vet aquí el problema: es vol fer un Pla sense mitjans, sense inversió, amb molts factors que fan preveure un fracàs absolut. Comptant únicament amb la bona voluntat dels professionals de l'educació. Per avançar en el concepte d'escola 2.0, cal pensar i treballar en la direcció del portàtil a la motxilla, certament. Però comptant, també, amb la participació pel professorat que ha portat a terme bones pràctiques TAC, i que en el desenvolupament d'aquest Pla han arribat a misses dites. Ara per ara, els únics que s'han aventurat per l'espès bosc de la ZDP (li convé una bona desbrossada) han acabat plens d'esgarrinxades. Aquest desbrossament, per cert, no sembla pas un objectiu a curt termini. Caldria definir, per tant, quina és la ZDP d'altres agents educatius, buscar estratègies per ampliar-la, i no assenyalar amb el dit (una vegada més) el col·lectiu d'ensenyants com a únic culpable de dinamitar la innovació. Les editorials i les empreses tecnològiques estan fent una campanya per ampliar aquesta ZDP, però recordem que hi ha uns herbicides (com ara l'agent taronja i altres) que tenen efectes molt greus sobre la salut. Sobre la salut de qui recaurà el fracàs d'aquest plantejament. Encara som a temps de reconduir-lo. Ordinadors a la motxilla sí, però consensuem-ho i planifiquem-ho bé !

ESCOLTAR EXPERTS.

RAMON BARLAM . El Departament d'Educació hauria de pronunciar-se en termes pedagògics i no deixar-se presionar: de la manera que ha escoltat editorials i empreses, no em consta que s'hagi reunit amb les entitats que treballen en temes de TAC ni hagi consultat alguns dels experts més reconeguts (Jordi Adell, per exemple).

Infraestructures

OPTIMIZAR INFRAESTRUCTURAS.
JOSEP MARIA SARDÀ. TECNOCAT Preguntas sin respuesta. Josep M Sardà. Editor de TECNOCAT . Be ja què es fa referència al meu bloc, cosa que us agraeixo, son qüestions que m'he plantejat des de el meu punt de vista tècnic, i que crec que l'administració no s'ha fet, com a mínim no ha respost en l'espai que té per fer-ho. Dubto que ho faci, perquè considero que qui ha planejat, aquest projecte, fa anys que no trepitja una escola/institut, i sempre ha pensat que això d'internet funciona sempre i sense problemes. No sé si hem de protestar per la proposta (dels llibres digitals) o hem de dir fins la infinitat els problemes que ens podem trobar, i que ens donin solucions, o bé que s'adonin que hi haura entrebancs, que haurem de solventar. Cal demanar una formació, o la destinació d'un tècnic al centre inicialment per arreglar els problemes que puguin sortir. Ningu ens obliga a apuntar-nos a aquest pla, però si el centre ho decideix i ens hi veiem implicats, hem de cercar les millors solucions perquè el sistema funcioni. I causi els mínims problemes als usuaris, que al final seran els perjudicats. Be espero haver-me expresat correctament, critics sí, però constructivistes!!

Evitar escletxa digital

ANNA PÉREZ. Un projecte que vagi encaminat a que cada alumne tingui el seu portàtil és molt bo però mai serà meravellós si no contempla que hi ha una quantitat molt important de la població ( i més ara en temps de crisi!) que no pot arribar a comprar aquesta tecnologia. El projecte es basa massa en una part comercial i deixa de banda a qui viu en situacions precàries. Serà el projecte 1:1 una font de discriminació entre centres de primera i centres de segona?

REGALS INTANGIBLES PERÒ FONAMENTALS

Respectar ccbb

CCBB metodològiques

RAMÓN TORNÉ. Si la “escuela 2.0″ es hacerles comprar a los padres ordenadores portátiles para sus hijos a 10 € al mes (con Windows Vista), poner en todos los centros una wifi como las que ahora hay en algunos, escanear los libros y mantenerlos en un servidor de la editorial a trocitos para que nadie se los baje y los distribuya gratis por la red y poner una pizarra digital para proyectar el PowerPoint que le da la editorial al profesor sobre el tema 8… conmigo que no cuenten. Tendremos ladrillo, sol y paella para años.
Jordi Adell: Gracias por citarme :-)

Partir de preguntes

PARTIR DE PREGUNTAS.
MONTSERRAT VERT. ¿dónde está el aprendizaje competencial? si las editoriales hacen sus libros de texto digitales, ¿dónde está el aprendizaje que parte de las preguntas, de los interrogantes, de las hipótesis que se hacen los alumnos? O las editoriales ya preveen què...? Què pena... Hace 45 años que soy maestra, nunca he trabajado a partir del libro de texto ... Tatas esperanzas y seguimos con lo mismo.... Tanta desconfianza, que se cree que las editoriales han de salvarnos!!!????Què han de salvar?Montserrat Vert Imma Palahí "Què passarà si les criatures tenen ordinadors però no tenen Internet a casa? Com faran els deures? Hi ha molta gent que genera els seus propis materials i que si el Departament les motivés econòmicament i/o amb disposició de temps sentirien la seva feina reconeguda. Durant molts anys l'educació ha quedat a la deriva de la bona voluntat de quatre. Si volem apropar l'educació a la realitat del centre hem de crear materials de "camp", és a dir, allà on es genera una realitat concreta, donar una bona resposta o una bona pràctica. Donar una bona formació a mestres i també a les famílies. " Altres fòrums Més opinions del professorat a http://phobos.xtec.cat/butlletic/?p=1955#comments determinada????